Biblioteca - Ver ficha Más información sobre esta sección
El empoderamiento de las mujeres versolaris en Euskal Herria

- Autor(es)
- Lasarte, Gema ; Perales Fernández de Gamboa, Andrea ; Ugalde Gorostiza, Anabel ; Vizcarra, María Teresa
- Título
- El empoderamiento de las mujeres versolaris en Euskal Herria / Gema Lasarte Leonet, María Teresa Vizcarra Morales, Andrea Perales-Fernández-de-Gamboa y Ana Isabel Ugalde Gorostiza.
- En
- Estudis de Literatura Oral Popular = Studies in Oral Folk Literature, Tarragona: URV Publicacions, 2012-, 77-99
- Materias
- Bertsolaritza
- Contenido
-
Testu osoa
- Tipología
- Artículo
- ISBN / ISSN
- 2014-7996
- Notas
- Bibliografia: 96-98 or.
Eranskinak: 99 or.
[ES] A comienzos del siglo XX, salvo raras excepciones, se conocían mujeres versolaris en el mundo del bertsolarismo. Datos de 2014 confirman que son mujeres el 48% de las participantes en escuelas infantiles de bertso, el 26% de las inscritas en las escuelas de adultos y el 20% de las presentes en la plaza. En un siglo ha cambiado radicalmente la presencia de las mujeres en el bertsolarismo. Este artículo incide en los factores que han llevado a estas versolaris del silencio a cantar con una voz propia. Los motivos principales de estos cambios son la creación de la Asociación de Amigos del Bertsolarismo, el desarrollo de las escuelas de bertsos y el feminismo. Investigamos las iniciativas de estas versolaris y consideramos varias estrategias iniciadas por la Comisión de Género perteneciente a la Asociación de Amigos del Bertsolarismo. Las mujeres están movilizando un área masculina desde hace 200 años. Lo más notable es que en las últimas tres décadas, por iniciativa de las versolaris o por influencia de la Comisión de Género perteneciente a la Asociación de Amigos de Bertsolarismo, las versolaris están visibilizándose y empoderándose. Usamos el método cualitativo para esta investigación por medio de las entrevistas, y así se recogen 25 voces representativas de ese proceso de empoderamiento.
[EN] At the beginning of the 20th century in the world of bertsolarism, women performers of bertsos were unknown. Data from 2014 confirm that 48% of the participants in infant bertso schools, 26% of those enrolled in adult schools and 20% of those present at performances are women. Within a century, the presence of women in bertsolarism has radically increased. This article focuses on the factors that have enabled these bertsolaris to go from silence to singing with their own voice. The main reasons for these changes are the creation of the Association of Friends of Bertsolarism, the development of Bertso schools and feminism. We investigated the initiatives of these female bertsolaris and considered various strategies initiated by the Gender Commission of the Association of Friends of Bertsolarism. Women have played a role in this hitherto masculine domain for 200 years. The most remarkable thing is that in the last three decades, either due to the initiative of female bertsolaris or the influence of the Gender Commission, female bertsolaris are becoming more visible and empowered. We use the qualitative research method to conduct interviews with 25 representative voices in this process of empowerment.
[FR] A començaments del segle xx, excepte rares excepcions, es coneixien dones bertsolaris al món del bertsolarisme. Dades de 2014 confirmen que són dones el 48% de les participants en escoles infantils de vers, el 26% de les inscrites a les escoles d’adults i el 20% de les presents a la plaça. En un segle ha canviat radicalment la presència de les dones en el bertsolarisme. Aquest article incideix en els factors que han portat a aquestes bertsolaris del silenci a cantar amb una veu pròpia. Els motius principals d’aquests canvis són la creació de l’Associació d’Amics del Bertsolarisme, el desenvolupament de les escoles de bertsos i el feminisme. Investiguem les iniciatives d’aquestes bertsolaris i considerem diverses estratègies iniciades per la Comissió de Gènere pertanyent a l’Associació d’Amics del Bertsolarisme. Les dones estan mobilitzant una àrea masculina des de fa 200 anys. El més notable és que en les últimes tres dècades, per iniciativa de les bertsolaris o per influència de la Comissió de gènere pertanyent a l’Associació d’Amics del Bertsolarisme, les bertsolaris estan fent-se visibles i s’empoderen. Fem servir el mètode qualitatiu per a aquesta investigació per mitjà de les entrevistes, i així es recullen 25 veus representatives d’aquest procés d’empoderament.
[EN] At the beginning of the 20th century in the world of bertsolarism, women performers of bertsos were unknown. Data from 2014 confirm that 48% of the participants in infant bertso schools, 26% of those enrolled in adult schools and 20% of those present at performances are women. Within a century, the presence of women in bertsolarism has radically increased. This article focuses on the factors that have enabled these bertsolaris to go from silence to singing with their own voice. The main reasons for these changes are the creation of the Association of Friends of Bertsolarism, the development of Bertso schools and feminism. We investigated the initiatives of these female bertsolaris and considered various strategies initiated by the Gender Commission of the Association of Friends of Bertsolarism. Women have played a role in this hitherto masculine domain for 200 years. The most remarkable thing is that in the last three decades, either due to the initiative of female bertsolaris or the influence of the Gender Commission, female bertsolaris are becoming more visible and empowered. We use the qualitative research method to conduct interviews with 25 representative voices in this process of empowerment.
[FR] A començaments del segle xx, excepte rares excepcions, es coneixien dones bertsolaris al món del bertsolarisme. Dades de 2014 confirmen que són dones el 48% de les participants en escoles infantils de vers, el 26% de les inscrites a les escoles d’adults i el 20% de les presents a la plaça. En un segle ha canviat radicalment la presència de les dones en el bertsolarisme. Aquest article incideix en els factors que han portat a aquestes bertsolaris del silenci a cantar amb una veu pròpia. Els motius principals d’aquests canvis són la creació de l’Associació d’Amics del Bertsolarisme, el desenvolupament de les escoles de bertsos i el feminisme. Investiguem les iniciatives d’aquestes bertsolaris i considerem diverses estratègies iniciades per la Comissió de Gènere pertanyent a l’Associació d’Amics del Bertsolarisme. Les dones estan mobilitzant una àrea masculina des de fa 200 anys. El més notable és que en les últimes tres dècades, per iniciativa de les bertsolaris o per influència de la Comissió de gènere pertanyent a l’Associació d’Amics del Bertsolarisme, les bertsolaris estan fent-se visibles i s’empoderen. Fem servir el mètode qualitatiu per a aquesta investigació per mitjà de les entrevistes, i així es recullen 25 veus representatives d’aquest procés d’empoderament.
1. El bertsolarismo y el género, el proceso de empoderamiento de las mujeres ...79
2. ¿Qué es el bertsolarismo improvisado o canto improvisado? ...91
3. La historia del bertsolarismo ...82
4. Método ...84
4.1 Participantes ...84
4.2 Herramienta para la recogida de datos ...85
4.3 Procedimiento ...85
4.4 Herramienta: sistema categorial ...85
5. Resultados ...86
5.1 Las necesidades de las mujeres ...86
5.1.1 La toma de conciencia ...87
5.1.2 La falta de implicación de los hombres ...87
5.1.3 Acciones e iniciativas ...88
5.1.4 Las alianzas ...89
5.2 La Asociación y la Comisión de Género ...89
5.2.1 Funciones de la Asociación ...89
5.2.2 Miedos y actitudes negativas ...90
5.2.2.1 Comisión de género: formación ...91
5.2.2.2 Las tres líneas en la formación ...92
5.2.2.3 La bertso eskola feminista ...93
6. Conclusiones ...94
7. Referencias bibliográficas ...96
2. ¿Qué es el bertsolarismo improvisado o canto improvisado? ...91
3. La historia del bertsolarismo ...82
4. Método ...84
4.1 Participantes ...84
4.2 Herramienta para la recogida de datos ...85
4.3 Procedimiento ...85
4.4 Herramienta: sistema categorial ...85
5. Resultados ...86
5.1 Las necesidades de las mujeres ...86
5.1.1 La toma de conciencia ...87
5.1.2 La falta de implicación de los hombres ...87
5.1.3 Acciones e iniciativas ...88
5.1.4 Las alianzas ...89
5.2 La Asociación y la Comisión de Género ...89
5.2.1 Funciones de la Asociación ...89
5.2.2 Miedos y actitudes negativas ...90
5.2.2.1 Comisión de género: formación ...91
5.2.2.2 Las tres líneas en la formación ...92
5.2.2.3 La bertso eskola feminista ...93
6. Conclusiones ...94
7. Referencias bibliográficas ...96