BDB Bertsolaritzaren datu-basea

La glosa o cançó improvisada és una activitat comunicativa que es desenvolupa a través de la improvisació de textos poètics en català sobre melodies establertes (corrandes, garrotins, etc.). L’interès per aquesta pràctica d’arrel tradicional –present arreu dels territoris de parla catalana però amb pervivència desigual– és creixent tant en entorns de lleure i/o de crítica social com en contextos educatius formals, en una clara sinergia entre la societat del fora escola i l’àmbit curricular. Des del curs 2006-2007 –i gràcies a l’impuls donat des del Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics– s’han dut a terme cada vegada més i de forma més sistematitzada experiències escolars, creació de materials, seminaris, recerques i trobades interescolars. Els resultats educatius són sorprenents. Les experiències realitzades en escoles i instituts de barris ben diversos ens permeten afirmar que és un instrument educativament molt poderós també entre infants i adolescents poc familiaritzats amb la llengua catalana. Pel seu caràcter lúdic i no elitista, és capaç de crear vivències positives i reptar l’alumnat a progressar en l’expressió oral i en l’ús social de la llengua, entre molts altres beneficis educatius. L’èxit de la glosa en contextos educatius i socials tan diversos ha sumat popularització i reconeixement institucional. Des de 2012 Cor de Carxofa – l’associació de foment del glosat al Principat – organitza amb èxit l’Escola d’Estiu de Glosa, formant a professorat