Liburutegia - Fitxa ikusi   Atal honi buruz gehiago jakiteko

Approche ethnolinguistique des mascarades souletines = Ethnologic and Linguistic approach to the masquerades of Zuberoa

Artikulua: Frantsesa. Online Liburutegian
Egilea(k)
Dicharry, Eric
Izenburua
Approche ethnolinguistique des mascarades souletines = Ethnologic and Linguistic approach to the masquerades of Zuberoa / Eric Dicharry.
Non
Oihenart : cuadernos de lengua y literatura, 16, 1999, 87-136
Edukia
Testu osoa
Informazio formatua
Artikulua
ISBN / ISSN
1137-4454
[FR] La langue, la société et la culture souletine analysées lors du rite carnavalesque rural souletin permet d’appréhender celui-ci avec une approche nouvelle. Cet article étudie la plus petite des sept provinces basques, au travers des textes du carnaval, considérés comme des actes d’énonciations. La littérature orale festive utilisée lors des mascarades par les jeunes du village organisateur, doit se conformer à une forme d’expression traditionnelle (versetsmonorimes isosyllabiques, ...). Elle doit faire appel à la mémoire collective détenue par les anciens et la maîtrise de la langue prend ici toute sa signification. L’art consiste ici, pour les acteurs, à faire passer la critique, puisée dans l’actualité et dans la vie du village, sur un mode humoristique, mais aussi de faire agir. Le travail effectué sur de nombreuses mascarades fait ressortir que le rite peut devenir thérapeutique pour les compositeurs des énoncés, la fête devient alors, le moyen pour une minorité culturelle, de faire entendre ses revendications identitaires et linguistiques.

[EU] Zuberoako hizkuntza, gizarte eta kultura ikuspegi berri batetik antzeman daitezke bertako herri ihauterietako erritoa aztertu ondoren. Ihauteri-testuak direla bide, artikulu honek zazpi euskal probintzietariko txikiena aztertzeari ekiten dio, testu horiek adierazpen-aktatzat hartzen ditugularik. Maskarada antolatzen duten herriko gazteek erabilitako ahozko literaturak adierazpide tradizionalari egokitu beharra du (bertsoak, errima bakarrekoak, isosilabikoak…). Zaharren ondare den talde-oroitmenari heldu behar izaten diote, eta hizkuntza menperatzeak esanahi osoa hartzen du hemen. Antzezleentzat kritika pasaraztea eta erreakzioa eragitea da artea, kritika hori gaurkotasunak eta herriaren bizitzak inspiratua eta umore-eran emana delarik. Maskarada ugari erabiliz egindako lanak erakusten digu erritoa terapeutikoa izan daitekeela enuntziatuen egileentzat, eta orduan jaia bai hizkuntza eta bai nortasun erreibindikazioak entzunarazteko bidea da gutxiengo kultural batentzat.

[ES] El idioma, la sociedad y la cultura de Zuberoa analizadas en el rito carnavalesco rural de Zuberoa permite considerarlo con un nuevo enfoque. Este artículo estudia la más pequeña de las siete provincias vascas, a través de los textos del carnaval, considerados como actas de enunciación. La literatura oral festiva utilizada en las mascaradas por los jóvenes del pueblo organizador debe ajustarse a una forma de expresión tradicional (versos monorrimos isosilábicos, ...). Tiene que echar mano de la memoria colectiva que poseen los ancianos, y el dominio del idioma toma aquí todo su significado. El arte consiste aquí, para los actores, en hacer pasar la crítica, inspirada en la actualidad y en la vida del pueblo, en tono humorístico, pero también en hacer reaccionar. El trabajo efectuado sobre un buen número de mascaradas nos enseña que el rito puede ser terapéutico para los compositores de los enunciados, la fiesta es entonces, para una minoría cultural, el medio para hacer oír sus reivindicaciones lingüísticas y de identidad.

Datu-base honetan eskainitako informazioari buruz jakiteko, kontsultatu lege oharra