BDB Bertsolaritzaren datu-basea

La glosa és la manera de cantar la poesia oral improvisada pròpia de Menorca. Des de fa segles, l´han anat cantant diferents generacions de glosadors menorquins. Així, aquest treball tractarà la inclusió de la glosa a l’educació. El treball té tres grans objectius: primer, demostrar que la glosa menorquina és una eina molt valuosa per a treballar les competències bàsiques en l’educació, tant a primària com a secundària; segon, la necessitat d’incloure la glosa menorquina dins les aules; i el darrer objectiu, i no menys important, és donar a conèixer l’art de la poesia improvisada a les escoles. Així, el primer objectiu, parteix de la convicció que la glosa menorquina té un enorme potencial educatiu, així ho demostren les diferents experiències educatives que ja fa anys que es treballen a altres indrets del món. D’aquesta manera, trobem que, per una banda, pot ser una eina eficaç que pot ajudar els alumnes a assolir les competències bàsiques. Per altra banda, es tracta d’una eina que encaixa perfectament en l’educació musical, l’ús de la llengua catalana, tant en la seva vessant oral com escrita (treball literari) i pot enriquir les relacions socials dins les escoles i els instituts. Una volta estem convençuts que la glosa menorquina és un recurs totalment vàlid, interessant i motivant, sorgeix la necessitat d’incloure aquesta eina als centres docents. Hi ha dues opcions, la primera és que siguin els glosadors els qui facin cursos i tallers de glosa als centres educatius; i la segona opció és que els glosadors ensenyin als professors les tècniques de la poesia oral improvisada, i com a conseqüència, siguin els mateixos professors els qui ensenyin als seus alumnes la glosa menorquina. Finalment es fa una proposta per introduir la glosa a les escoles menorquines, amb l’objectiu d’incloure un recurs didàctic innovador que pugui contribuir al canvi a les aules, on els alumnes siguin més protagonistes.